Publicado el 16/01/2009 a 18:22 Por turosolidari
A El Zen i l'art del manteniment de la motocicleta, Robert Pirsig va escriure:
"Contínuament passem per petits moments de les vides d'altres persones". Ens agradi o no, compartim les vides i els paisatges –entre nosaltres, amb els esperits de les generacions passades i futures i amb la resta de la natura, des de les angules fins als elefants. Hauríem de tenir cura els uns dels altres, i al mateix temps tenir cura de nosaltres mateixos i del nostre paisatge compartit.
El Conveni europeu del paisatge es va concebre a l'úter d'aquesta visió holística, on l'esperma d'un gran concepte es va unir amb l'òvul del planeta Terra. Aquest conveni ens crida a gestionar, protegir i planificar el nostre paisatge. Vol aconseguir un paisatge del qual en pugui gaudir tothom; ric en les glòries de la natura i en les creacions de l'afany humà. És un repte imponent, però a la vida res del que val la pena és fàcil d'aconseguir.
Tenim experts que ens assessoren i ens ajuden, però també ens hem d'ajudar a nosaltres mateixos. Al cap i a la fi, coneixem íntimament el nostre paisatge, i el nostre paisatge ens coneix més íntimament del que ens pensem.
He treballat amb experts i amb comunitats. A vegades parlen idiomes diferents, i fins i tot somien en paisatges diferents. Pot ser que els nostres líders no entenguin els idiomes dels paisatges o no entenguin els nostres somnis. Hem de comunicar les nostres visions, somnis i records sobre el paisatge als experts i als líders.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada